Brodats i teles

EL BRODAT MALLORQUÍ, MAGNÍFICA OBRA D’ART

El brodat mallorquí té unes característiques que el fan diferent de tots els altres. Per l’exuberància de color i disseny, la seva influència sembla que es deu als brodats que antigament es realitzaven en llocs com Creta o les llunyanes Pèrsia i l’Índia.

Un treball exquisit que les brodadores mallorquines han transmès amb cura i amor de generació en generació, i han aconseguit mantenir viva aquesta tradició artesanal antigament tan popular a l’illa.

A l'edat mitjana els brodats constituïen la principal activitat de les dones en els convents i en les cases particulars mallorquines. Hi havia un nombre determinat de mestres brodadors, encara que no prou per organitzar-se com a gremi, cosa que va fer que s’associassin amb els pintors. En aquella època, els ornaments eren fonamentalment de caràcter religiós, confeccionats sobre teles de seda i utilitzant fils de seda també en diferents colors, que intercalaven amb l’or i plata. L'impuls d’aquesta tasca artesanal arribaria al segle xix, quan en molts pobles de Mallorca es varen establir ordes religiosos que ensenyaven les nines i les joves a llegir, escriure, i també a cosir i brodar. De fet, l’expressió «anar a costura» significava popularment «anar al col·legi». En aquest context va destacar, molt especialment, el Reial Col·legi de la Puresa, títol concedit pel rei Ferran VII el 1829, que s’havia creat deu anys abans a Palma i era el lloc en el qual confiaven l’educació de les filles les famílies de la noblesa. Aquestes joves brodadores realitzaven tan rigorosos treballs de costura que la seva fama es va estendre fora de l’illa i arribaren a treballar per a la cort de la reina Isabel II d'Espanya.

Els brodats típics a Mallorca són el punt mallorquí, el punt enllaçat i el punt de creu. El punt mallorquí és un brodat de punt lliure que es realitza directament sobre la tela i consisteix en una cadeneta feta de ganxet que comença pels perfils i després omple l'interior. Per la seva banda, el punt enllaçat es complementa amb els calats, les zones interiors dels dibuixos. És un treball que requereix molta destresa, ja que es tracta d’anar traient amb delicadesa diversos fils de la tela fins a conformar l'ordit i la trama. Aquestes, en vorejar-se, aconsegueixen un aspecte geomètric.

Amb els brodats s’adornava tot tipus de roba per a la casa, i també vestits, molt especialment el rebosillo, amb el qual les dones es cobrien el cap. Actualment, aquesta rica vestimenta tradicional pot veure’s a les mostres folklòriques que sovint se celebren a tots els racons de l’illa. Fins al segle passat aquests brodats es realitzaven amb fils d'estamenya (bri fi de llana) i de lli, en els colors blanc, blau, vermell i verd combinats en les seves diferents tonalitats. Avui la gamma cromàtica és molt més àmplia i, generalment, se substitueix el lli pel cotó mouliné. Una altra de les característiques del brodat mallorquí és el disseny vistós, generalment floral, en el qual són típics els reganyols i les gases, que donen forma i volum als dibuixos amb el seu ritme ondulant. Aquesta tradició artesanal, que durant anys va quedar reduïda pràcticament a l’àmbit familiar de les brodadores, ha estat recuperada a les darreres dècades i avui hi ha diversos tallers on es broden a mà exquisits treballs molt valorats a tot el món, des d’estovalles i jocs de llençols fins a tovalloles, tot tipus de tapets i altres elements decoratius.

Els pobles amb major tradició de brodat són Manacor, Campos, Pollença, Sencelles, Santa Margalida, Artà, Felanitx i Santa Maria del Camí. En aquests llocs, hi podem trobar botigues que les artesanes tenen obertes al costat del taller, que ofereixen la possibilitat al client de veure-les treballar hàbilment en els seus bastidors. També, a Palma, s’hi mantenen encara històrics establiments especialitzats en aquest tipus de manualitats. Una oportunitat per a contemplar aquest exquisit treball artesanal és la que brinda la Fira de Llucmajor, que se celebra el segon diumenge d’octubre. Hi acudeixen moltes brodadores amb els seus articles fets a mà que ensenyen amb tendresa als milers de visitants que cada any congrega. Actualment, el brodat mallorquí també és present a totes les fires de pobles que tenen lloc durant l’any a l’illa, cosa que demostra que la recuperació d’aquesta joia artesanal és un fet.

TELES MALLORQUINES

Igual que en moltes cultures i llocs del món, a Mallorca existeixen unes teles pròpies, unes teles tradicionals anomenades també ‘Teles de Llengües’ que formen part de la cultura i tradició de l’illa.

Es té la creença que, aquestes teles, tenen una procedència i origen oriental però, gràcies a la insularitat de Mallorca, s'han convertit en alguna cosa absolutament pròpia i autòctona. De fet, els coneguts ‘Ikats’ orientals tenen una gran semblança amb les teles de llengües de la nostra terra.

Es tracta de teles tenyides a mà, amb dibuixos difuminats a més de discontinus, elaborades amb colors molt vius i alhora  irregulars. El principal i més característic teixit amb el qual es fan les teles mallorquines és el lli i el cotó encara que, en ocasions, també es realitzen i confeccionen amb seda i lli. Amb aquestes teles es confeccionen tot tipus de productes: tovalloles, estovalles, cortines, tapissos per a balancins, cadires, tovallons...teixits que, dit sigui de passada, són molt resistents a l'ús.

A l'hora de realitzar la tela, el procés comença pel tractat del fil. El procés de creació comença després, quan ja es comença a realitzar la peça de tela en si. Per a fer la tela o la trama (que és com se’n diu al procés) s'utilitzen unes gomes per a tenyir el teixit o el que és el mateix, per a deixar sense tenyir, el que, posteriorment seran els dibuixos de la tela. D'aquesta manera, la tela queda del tot tenyida llevat de aquelles marques que conformen un dibuix que, s'assembla a tires o llengües, d'aquí el seu nom: Roba de Llengües. Aquest és un procés que sol ser purament artesà i que duu un temps d'elaboració, ja que quan se li dóna el tint a la tela, s'ha de deixar assecar. Els fils per a realitzar la tela es tenyeixen agrupats deixant el que seran dibuixos irregulars sense tenyir, per a conformar la forma de l'aquest dibuix. En ocasions, i depenent del fabricant, aquests fils també poden tenyir-se un a un, sense renunciar a la màxima qualitat, que és el que la majoria dels artesans volen oferir als seus clients, encara que el cost per a això, sigui major. Quan la tela està preparada per al següent pas, es realitza un xapat i, després de passar per un corró, ja queda llesta per a passar al teler, lloc on finalitza el procés. Tradició, disseny i qualitat són les premisses bàsiques d'aquestes teles que, segueixen utilitzant els procediments, mètodes i tècniques antigues. De fet, en moltes ocasions, les cases, fàbriques i artesans que confeccionen aquestes teles, ho fan utilitzant telers centenaris. Les teles mallorquines, tot i el pas dels anys i  la modernització de la indústria, s'han mantingut vives i encara formen part de les cases típiques de l’illa, sobretot de les cases típicament senyorials. Cases amb un estil i personalitat propis, cosa que forma part, inevitablement, d'aquesta cultura illenca que tant caracteritza a Mallorca. Molt típic d'aquestes cases de Mallorca és l'ús de les teles de lli conjuntament amb brodats o sanefes. Aquestes teles, com diem, s'han anat utilitzant i han anat vestint i decorant les cases més típiques mallorquines (també anomenades ‘possessions’). A municipis com Santa Maria del Camí o Pollença se segueixen elaborant aquest tipus de teles amb una tradició de més de 50 anys.

Artesania Tèxtil Bujosa és una d'aquestes marques que  treballa per a realitzar aquestes teles al més pur estil mallorquí. Un taller que podem trobar al municipi de Santa Maria del Camí i que ofereix gran varietat de productes de molt bona qualitat. Guillermo Bujosa és actualment el propietari d'aquest taller que va heretar del seu pare i que ara deixarà en herència al seu fill perquè aquest segueixi amb la tradició i l'ofici familiar. L’any 1949 va ser el seu pare qui va fundar aquest taller i encara avui segueixen confeccionant teles per a tot tipus de productes per a la llar tant per a les cases més típiques com per a les més modernes. Existeixen en el mercat més de 200 models distints de dibuixos i es pot triar qualsevol tipus de color per a poder combinar a la perfecció la tela amb allò que tenim en la nostra casa. Altres empreses i tallers on es realitzen aquest tipus de teles són, per exemple: Can Oliver que es troba situat en el municipi de Sóller o també  Teixits Riera que realitza les seves peces en el seu taller del municipi de Lloseta.