L'alfareria, una tradició mil·lenària

Molt més tard els romans varen introduir a Mallorca l’ús del torn i les àmfores, que utilitzaven per transportar els aliments en els vaixells. Les grans àmfores rematades en punta eren col•locades sobre suports de metall i servien per transportar vi i oli. Avui poden veure’s com peces decoratives en molts jardins públics i privats de l’illa. L’època de major esplendor de la gerreria va ser durant la dominació islàmica, amb aportacions com l'esmaltat de vidre groc i l’ús de la ceràmica en la construcció de les cases i en els canals que varen formar part del complex sistema de regadiu que encara avui es conserva. Mallorca va ser el primer lloc a Europa on es va elaborar l’anomenada llosa hispanomorisca, que s’exportaria després a Sicília i a la resta d’Itàlia amb tant d’èxit que va acabar perdent la influència àrab per adquirir una estètica europeïtzada i donar lloc a la ceràmica majòlica. Aquesta paraula, segons els experts, és molt possible que derivi del nom de Mallorca.

Un dels focus de major expansió ceramista en el segle XVI va ser el que avui es coneix com el barri de sa Gerreria, a Palma. Tot i així, se sap de la presència de gerrers ja a l’edat mitjana (hi ha localitzat un emplaçament gòtic en el carrer de l'Hostal d’en Bauló), en el cadastre de 1576 hi ha documentades una vintena de gerreries en aquest entramat de carrers estrets situat en el cor de la ciutat. Avui aquesta zona alberga l’anomenat passeig de l’Artesania, un projecte que pretén mantenir la tradició artesana de Mallorca amb botigues-taller, on el públic pot veure els artesans mentre treballen en les seves obres. Un altre nucli gerrer important, va ser Santa Eugènia, però en el segle XVIII els seus artesans varen canviar d’ubicació per traslladar-se als nuclis veïns de Pòrtol i sa Cabaneta, tots dos en el terme de Marratxí. El Museu del Fang de sa Cabaneta i les nombroses olleries repartides pel municipi són el motiu principal pel qual avui es coneix com la terra del fang. Una tradició que té el seu major relleu durant la Fira del Fang, la fira anual que té lloc des de 1984 (al principi de març, generalment) i que congrega més de cent mil visitants en cada edició. Per comprendre aquest important desenvolupament a Marratxí només cal fer una passejada pels grans jaciments de terra vermella que s’observen a la sortida de Pòrtol. D’altres indrets representatius en temes de gerreria són Alaró, Consell, Felanitx, Manacor i Pollença.

L'element més característic d'aquest tipus d'artesania és, sens dubte, el siurell, una figureta feta amb els dits, emblanquinada i decorada amb traços en vermell i verd. Aquestes figuretes duen a la base un xiulet i s’elaboren en diverses formes de personatges i animals. Donada la seva importància simbòlica per a l’illa, el siurell mereix un capítol a part en aquest apartat dedicat a la tradició artesana a Mallorca. Amb la terrissa es fabriquen a més altres objectes. Els més típics són les olles, els plats, les gerres de vi anomenades pitxers, les teules pintades, els betlems i les greixoneres, un tipus d’olla indispensable per elaborar la cuina tradicional mallorquina. Aquesta oferta s’ha vist incrementada en les darreres dècades amb la producció de nous elements de parament i jardineria, com tests, plats, jardineres, canelobres, jocs de cafè, tassons, canonades i un llarg etcètera. Especialment curioses són també les denominades gerretes, típiques de Manacor i, sobretot, de Felanitx. Són unes gerres de fang molt ornamentades que poden anar pintades o decorades amb brodats.

Hi ha també a l’illa molts artesans ceramistes dedicats a la creació artística, artesans que venen els seus treballs en botigues pròpies i alienes. També es poden trobar en els mercats d’artesania que setmanalment es munten en diversos punts de l’illa. El més important té lloc a la plaça Major de Palma, on també té lloc cada any un mercat nadalenc amb milers de figuretes de fang que llueixen en el nostre betlem.