Ganiveteria

D'entre els 7 tipus de ganivets més representatius podem destacar, per exemple, el ganivet de trinxar o ‘trinxet’ (que és com es coneix popularment a Mallorca) i que s'utilitza fonamentalment per a la verema. Uns altres d'ells, són també el ganivet de pastor o el de pescador. Ambdós, clarament dissenyats per a la utilització en aquests terrenys que facilita el treball del pagès o pescador. Els camperols els utilitzen diàriament durant el treball al camp i als seus horts. Els ganivets artesans no són inoxidables però, a canvi, el seu tall és excel•lent i poden ser afilats molt fàcilment. Tot i ser, aquests, els mes coneguts, n’hi ha d’altres que també són molt utilitzats des de temps inmemorables. Són, per exemple, les destrals, la pala afilada de podar, la tisora per a xollar ovelles..., Tots ells reuneixen les mateixes característiques dels ganivets purament artesans i fets a Mallorca.

Per norma general, els ganivets es fan d'acer inoxidable però, els típics de Mallorca, es realitzen amb acer de carboni, ja que aquest material proporciona i aconsegueix molt més fil per a la navalla. Per als mànecs s'utilitzen banyes blanques i o negres de mascles cabirons vells que, de la mateixa manera, ofereixen una gran resistència. En ocasions, també s'utilitza la fusta per a aquests ganivets.

A dia d'avui queden molt pocs artesans del ganivet en aquesta illa. De fet, tan sols quatre d'ells són els qui continuen amb la tradició familiar de passar el negoci de generació en generació, ensenyant les tècniques a fills i néts que, posteriorment, són els qui procuren els ganivets a camperols, pescadors o turistes i visitants que, a mercats i fires, en compren un exemplar com a record del seu pas per Mallorca. A Llucmajor, Muro o Consell hi podem trobar aquest tipus d'artesans que fabriquen utensilis amb les seves pròpies mans en les petites ferreries del poble utilitzant, bàsicament, la xemeneia i l'enclusa; lloc on es treballa el material per a donar-li la forma requerida. De fet, és en aquest lloc on amb martells i altres instruments es golpeja el material d'acer de carboni, per a allisar-lo i donar-li el grossor necessari.

Josep Ordinas, per exemple, té el seu taller a Llucmajor i, després d'heretar i aprendre l'ofici del seu pare, ara ha estat ell qui ha fet el relleu en el seu fill que, aconsegueix que modernitat i tradició convisquin en harmonia. Trobar qualsevol tipus d'instrument per a tallar, ja siguin ganivets de trinxar, destrals, navalles..., de qualsevol tipus i qualsevol grandària és molt fàcil ja que, en molts dels mercats setmanals dels diferents municipis de l’illa hi trobam botiguers i venedors d’aquests ganivets. A més, a ferreries de pobles o al mateix nucli antic de Palma s’hi poden trobar botigues especialitzades en aquest tipus de ganivets i eines per a tallar, de tots els tipus, grandàries i formes ja que, són molts els qui senten passió per aquestes eines artesanes. No obstant això, són molts també els qui es serveixen d'elles per al treball en el camp o a la mar i és per això que, a cases i possessions mallorquines, s’hi solen trobar en més d'una ocasió eines d'aquesta mena.

Els mestres navallers que dediquen el seu temps a fer ganivets en el seu taller que simula una espècie de ferreria, també solen realitzar i confeccionar altres tipus d'eines agrícoles. A part d'això, és molt habitual també que aquests mateixos, s'encarreguin de mantenir en bones condicions els ganivets dels seus paisans. D'aquesta manera afilen i reparen ganivets i eines utilitzats en tasques domèstiques i del camp. De fet alguns són propietaris de màquines per a realitzar l'afilat amb més de 100 anys d'antiguitat. Màquines que ocupen pràcticament tot el taller ja que les seves corretges circulen per tota l'habitació.

I, en definitiva, és aquest un ofici que, tot i estar en perill d'extinció, resulta ser encara, molt necessari i útil ja que, sense ells, sense els artesans dels ganivets, ‘els ganivaters’ (que és com se’ls coneix a Mallorca), es perdria part de la cultura d'aquesta illa.