Del moble clàssic mallorquí a les últimes avantguardes

El 1499 es creava el Gremi de Fusters, que estava dividit en dues categories: els fusters d'obra gruixuda, encarregats de construir carros i arades; i els fusters d'obra fina, que amb el temps van passar a anomenar-se ebenistes i estaven especialitzats en el moble xapat. Aquest sector va arribar a ser un dels més florits de l’illa a principis del segle XIX.

Amb la introducció de noves tècniques en el segle XVI, l'ebenisteria va evolucionar incorporant materials fins a llavors poc utilitzats, com fustes exòtiques, closca de tortuga i bronze daurat amb les quals es decoraven les peces. Característiques d'aquesta època són les ‘caixes’, baguls utilitzats ja en l'Edat Mitjana; bufets, el ‘tinell’, un moble auxiliar de menjador construït en fusta de pi; l'arquimesa, luxós moble per a guardar petits objectes de valor i documents; i les cadires baixes per a les dones, que podien tenir el respatller i el seient de fusta o bé de corda.

En els segles XVII i XVIII s'introdueïx la caoba, que a Mallorca es va anomenar al principi ‘espanyola’ per tractar-se d'una fusta introduïda a Europa des d'Espanya, que importava de Cuba. Amb ella es realitzaven exquisits mobles lacats, denominats mobles de ‘xarol’ per la seva procedència italiana, bellament decorats amb figures i rivets daurats. S'imposaven els acabats amb vernissos a canell, una tècnica molt laboriosa, i els mobles pintats en colors blau, vermell i verd. També els adornats amb marqueteria d'os, ivori, nacre, zinc i fustes exòtiques, de disseny floral i campestre, aplicats als sobres de taules, llits i, entre d’altres, els ‘canteranos’. Aquest moble, d'influència francesa, va arribar a ser un dels més importants en les cases mallorquines en el segle XIX, substituint definitivament a les ‘caixes’ per a guardar la roba personal i, en les cases de major nivell, com part de la decoració de sales i dormitoris. El seu protagonisme era tal que, pel que sembla, formava part del dot de l'esposa al matrimoni. El ‘canterano’ té forma panxuda, amb tres calaixos grans i, a la part superior, dos més petits, amb tiradors generalment de plata, encara que també podien ser de llautó. Una variant va ser el ‘canterano’ escriptori, de línies més rectes, amb tres calaixos grans i una tapa abatible en l'interior de la qual contenia diversos calaixos.

Avui dia es poden trobar exquisides mostres d'aquest mobiliari tradicional en els nombrosos antiquaris que existeixen a Mallorca, amb autèntiques obres d'art que representen des de les peces més senzilles a les més sofisticades i laborioses. També en la cita anual organitzada per Fires i Congressos, la fira AnticArt, que se celebra a Palma entre febrer i març.

Actualment, a més, la indústria del moble és una de les més importants de l’illa, amb més de mil empreses inscrites en aquest sector. Entre elles s’hi poden trobar des dels tradicionals tallers on se segueix produint artesanalment tot tipus de moble clàssic mallorquí a fabricants dedicats al moble contemporani i de disseny avantguardista.

Un dels llocs amb més tradició és Manacor, coneguda ja com ‘la ciutat del moble’. Aquí es troba la seu de l'Associació Empresarial de la Fusta de Balears, que reuneix la major part dels fabricants de mobles de Mallorca. Cada any, des de 1987, convoquen el Concurs de Disseny del Moble de Manacor, d'àmbit nacional i obert als professionals i estudiants de disseny. A més dels molts tallers i fàbriques que poblen la ciutat, en el mes de maig, coincidint amb les Festes de la Primavera, se celebra la Fira del Moble de Manacor, que atreu a gran nombre de visitants en cada edició. Es tracta d'una ocasió excepcional per a conèixer les últimes novetats del moble i la decoració, amb la presència de signatures punteres en el sector.