Siurells

Per a elaborar un siurell, es comença per modelar les diferents parts de la peça que s'afegeixen una en una altra amb un fang més clar, que rep el nom de llamuga. Després es confecciona el xiulet, que és la peça fonamental del siurell ja que li dóna el nom. Per a això, s'utilitza un tronquet d’albó per a buidar el xiulet i una esquerda de canya per a fer el forat d'entrada i sortida d'aire que, al bufar, li dóna el so característic. Una vegada lligades totes les parts, es deixa assecar la peça i després es cou. Quan està bullit es dóna un bany de calç, que li dóna el típic color blanc. Es fa per immersió total agafant la figura pel xiulet, anant amb compte per a no emblanquinar la punta on es posen els llavis per a xiular. A continuació es pinta amb pinzellades de color verd, vermell, blau i groc.

Encara que l'emblanquinat és comú a tots els siurells, segons on s'elabori aquest, les pinzellades de color canvien. Per exemple, a Inca s'utilitzen els colors blau i groc, a Marratxí els pinten en verd i vermell. Els colors utilitzats antigament, obtinguts a partir de pigments naturals com l’anilina han estat substituïts per pintures sintètiques més fàcils d'obtenir. La disposició de les pinzellades pot manifestar-se de diferents formes, cada artesà té una manera personal de fer-les seguint pautes com pot ser la distribució de pinzellades paral•leles amb diferent color o bé pinzellades perpendiculars o també amb la combinació d'una pinzellada llarga amb punts d'altre color per a formar un motiu gairebé floral.

Els centres de producció són a Inca, Sa Cabaneta, Llubí, Felanitx, Sineu, Artà, Inca, Santa Maria, Consell, sent el municipi de Marratxí el qui més importància té quant a fabricació, ja que en ell es troben les principals terrisseries de l'illa.

L'origen dels siurells és un misteri. No se sap quina és la seva antiguitat, ni el seu significat, ni el seu origen. Hi ha qui pensa que només és una joguina però també es qüestiona si va tenir algun valor religiós. Algunes coincidències i similituds ho enllacen amb els objectes arqueològics de Creta, Xipre, Grècia i l’illa de Sardenya. Molts investigadors estan buscant el veritable origen del siurell però, de moment, només tenen hipòtesis sense arribar a cap conclusió definitiva. Hi ha qui pensa que vé d'una antiga joguina àrab. No obstant això a Mallorca, l'opinió popular sosté que els van portar els fenicis. El siurell habitualment expressa les tradicions de l'edat de bronze. Era una joguina de nens i un instrument per als pastors, ja que amb el siurell controlaven als seus ramats. A més, els pastors eren capaços de compondre alguna cançó amb el xiulet del siurell. El pintor Joan Miró va estar molt influenciat per aquesta misteriosa joguina. És l'afeccionat als siurells més cèlebre.