Artesania

El siurell forma part de la gran producció ceramista de Mallorca, que té l’origen en l’època talaiòtica. Avui la majoria de les olleries es troben en els nuclis de Pòrtol i sa Cabaneta, tots dos en el terme municipal de Marratxí. Són famoses les olles i les greixoneres, els plats morenos i les gerres de vi anomenades pitxers. Aquestes peces es treballen amb una terra vermellosa característica, pròpia d’aquesta zona de l’interior de l’illa.

Els teixits també tenen una llarga tradició i, en especial, la roba de llengües, una tela típica mallorquina estampada amb formes allargades que tant és a l’anvers com en el revers. O els brodats a mà, una pràctica introduïda a Mallorca a mitjan segle XIX per grups de religioses i que avui s’ha tornat a recuperar en els pobles de més arrelament. Els brodats més típics són el punt mallorquí, la cadeneta, el punt enllaçat i el punt de creu, realitzats sobre tela de fil o drap i que decoren estovalles, llençols i tapets, entre d’altres.

Així mateix, la pell i el calçat han donat fama internacional a la ciutat d’Inca. La tradició sabatera de Mallorca ve de lluny i cal remuntar-se al segle XIII a Llucmajor. Aquest gremi va arribar a ser tan important durant el regne de Mallorca que el 1370 es va legalitzar el Col•legi dels Honorables Sabaters. Les primeres sabates amb trenat, tota una novetat en l’època, sortiren d’aquests tallers, que, amb el temps, han donat lloc a les firmes més exclusives de calçat, reconegudes a tot el món per l’alta qualitat i un disseny innovador.

Els treballs en vidre bufat també són molt característics d’aquesta terra, amb una antiguitat que data, ni més ni menys, del segle II aC. Avui hi ha diverses fàbriques on es pot veure treballar aquests artesans, que aconsegueixen tot tipus de peces úniques i d’extraordinària bellesa utilitzant únicament unes pinces i una canya per bufar. Encara que queden molt pocs orfebres, els joiers artesans de Mallorca varen tenir en un altre temps l’època d’esplendor. D’aquesta època queden peces tan peculiars com el cordoncillo, unes anelles d’or aixafades que es munten creuades de dues en dues, i la botonada d’or o argent, una joia que lluïen les dones més benestants a les mànigues dels vestits típics de pageses. Una variant més actual de joieria són les apreciades perles manufacturades de Manacor, obtingudes a partir de productes orgànics marins, la fama de les quals s’estén als cinc continents. Aquesta ciutat es distingeix, a més, pels nombrosos tallers de fusteria, entre els quals es mantenen encara els que es dediquen a la fabricació artesanal del tradicional moble de fusta mallorquí.

Els treballs en ferro o acer també són distintius de la tradició artesanal d’aquesta illa, molt especialment els que estan relacionats amb la ganiveteria típica i que podem trobar a Consell, Llucmajor, Muro i Sineu. Un sector que havia caigut en desús i que en els darrers anys cobra un nou impuls, és el dels artesans lutiers, que fabriquen a mà instruments musicals del folklore mallorquí com el flabiol, les xeremies i els tamborins. En aquesta introducció a les artesanies de Mallorca no podia faltar un espai per als treballs realitzats amb les palmes seques del garballó (Chamaerops humilis, en el seu nom científic), l’única planta nativa a Europa de la família de les palmeres. Aquesta artesania es coneix a Mallorca com obra de llatra i és molt tradicional a Artà i Capdepera. En aquesta darrera localitat naixia el 1899 La Protectora, que sis anys després es diria La Palmera i va ser la primera i única cooperativa destinada a la comercialització de productes de garballó. Amb aquesta matèria primera avui es continua elaborant una variada gamma d’articles, des de cistells, senalles i capells fins a alforges i motxilles, entre altres complements.