Històries i llegendes

Per exemple, una de les més populars és del Drac de Na Coca. Conta la llegenda que en el segle XVII un temible drac vivia en el laberint de clavegueres de la ciutat de Palma. Aprofitava les nits per a sortir al carrer i sembrar el pànic entre la població, ja que devorava a qui es posés al seu abast. Aquells pocs qui amb sort van aconseguir escapar a la voracitat de la bèstia, la descrivien d’enormes dimensions, coberta d’escates i amb una llarga cua serpentejant que arrossegava rere les seves quatre potes. Ningú s’atrevia a plantar-li cara.

Una nit, el cavaller Bartomeu Coch, governador d'Alcúdia, va arribar a la ciutat de Palma per a cortejar a la seva enamorada. Va entrar per les murades, es va endinsar pel carrer de la Portella fins a arribar a la casa de la seva estimada. Conversant amb ella estava quan els va sorprendre el drac. El cavaller, fent honor al seu nom, va respondre hàbilment desembeinant la seva espasa i finalment va donar mort al rèptil. Bartomeu Coch el va agafar i el va arrossegar fins a la finestra de la seva estimada, a qui l’hi va oferir com prova del seu amor.

Adornada o no per la imaginació popular, la història diuen que va succeir. I de fet, en el Museu Diocesà s’hi exposa l’exemplar momificat de la llegenda del Drac de Na Coca; una donació que van fer els descendents del Capità Coch a principis de segle XX. Just enfront del museu, el turista atent, hi podrà trobar també una escultura d’un drac grimpant per les parets d’un edifici.

Precisament per a conèixer aquestes històries i situar-se en aquests escenaris reals, petjades de la història popular, a l’estiu es realitzen itineraris nocturns on es reviuen les històries i llegendes de Palma. Qui visiti la ciutat en altres dates o prefereixi la visita a plena llum -sempre menys intrigant-, pot optar per recórrer el nucli antic pel seu compte.

El filòsof i beat Ramón Llull va néixer a Mallorca en el segle XIII, i va ser aquí on va concebre la major part d'una obra que després sorprendria a savis més enllà de les nostres fronteres. Conta la llegenda, que en un arravatament de fastig de les vanitats del món va decidir retirar-se a una cova on meditar i escriure; a una cova perduda del Puig de Randa i l'entrada de la qual estava ben dissimulada per un tipus d'arbust d'aparença oriental.

Els dies passaven en silenci i concentració, amb l'única companyia de la naturalesa i el rellotge del sol. Fins que un dia, la seva meditació es va veure interrompuda per uns sorolls a l'entrada de la cova: es tractava d'un jove pastor que havia arribat fins a aquí perseguint a un anyell juganer, que subjectava contra al seu cos.

Amb un natural somriure va saludar al filòsof i li va preguntar si era tan pobre que havia d'aixoplugar-se en aquesta cova i demanava almoina. ‘Demano caritat a Déu per a obtenir una visió de les coses que no tinc suficientment clara’, va ser la seva resposta. I va ser així com va començar una curiosa conversa de llenguatge senzill però d'elevats temes entre l’anacoreta i el pastor d'ovelles.

El jove li preguntava al filòsof la seva postura sobre temes, aquest li responia per a després rebre de tornada nous punts de vista, aclariments de conceptes i parers de boca del pastor. Problemes que per a Ramón Llull no havien tingut solució, se li presentaven ara senzills i comprensibles a través de les naturals explicacions del jove desconegut. Diu la llegenda que la visita del pastor va ser un enviament de Déu al devot filòsof perquè pogués després convertir-se en l'orgull de mallorquins, com així ha estat.

Per altra banda, un fenomen que es pot comprovar, és que els arbustos de la zona de Randa tenen una forma peculiar, són mates amb unes fulles que tenen formes estranyes, molt semblants a l'escriptura oriental. Com les que ocultaven la cova del filòsof. I com l'escriptura que va sortir de les mans de Ramón Llull, que curiosament solia escriure els seus textos tant en català com en àrab.

La següent història compta amb uns protagonistes de renom internacional, el compositor Frederic Chopin i la seva amant l’escriptora George Sand. Ambdós van viure a Mallorca durant l'hivern de 1838 i el seu pas per l’illa va ser compilat en el llibre Un Hivern a Mallorca. En les seves pàgines es recullen els detalls d’una anècdota transcorreguda en el Palau de Montenegro a Palma, on van visitar la important biblioteca que havia reunit l’oncle del comte Montenegro, el cardenal Despuig. Entre els documents que el capellà de la casa els va mostrar, s’hi trobava ni més ni menys que una carta nàutica de 1439 que havia pertangut a Americo Vespucio.

Per a mostrar-la millor a l’hora de desplegar-la sobre la taula, un dels servents va posar-hi damunt un dels seus cantons un tinter. Tot i estar ple de tinta, el pes no va ser suficient per a evitar que el pergamí es regirés sobre si mateix habituat a estar enrotllat. El resultat va ser desastrós: un enorme toll de tinta sobre un document històric d’aquesta magnitud. Chopin i l’escriptora van fugir abans que el senyor de la casa tornés i descobrís el desastre.

Segurament, en la majoria d’aquests casos relatats, els fets van succeir realment, però potser, en el procés de passar de generació en generació, a través dels segles, més d’un matís, més d’un mort vivent, s’hi haurà sumat per a enriquir cada història fins a convertir-la en el que ara són, llegendes.